L'aigua del mar
Jo puc omplir-me la vida de coses
que em facin feliç, si vull. N’hi ha una muntanya. O més. N'hi ha més! Hi ha un mar de coses que em fan feliç. Podria omplir capses i
capses, piles i piles, galledes i galledes, i em faltaríen recipients suficients, armaris, tuppers, perxes, gàbies, testos on plantar-les. Per què no les
trio, doncs? Per què no les vaig a buscar? Per què no faig més que córrer amunt
i avall carregant coses que no són ni la meitat de lluents, suaus ni boniques, enmagatzemant responsabilitats eixutes on podria crear coleccions dels teus somriures, viatges extraordinaris, cursos inverosímils, tota l'aigua del mar?
1 comentario:
Tot pot ser millor i pitjor al mateix temps. No depèn de les coses en sí, sinó de nosaltres mateixos. De vegades ens mola ser pessimistes i sentirnos víctimes com en els desenganys adolescents, quan ens posàvem música d'acords menors per fer més intensa la desgràcia. Però bueno, en el fons ho triem. Sí, crec que ho triem.
Publicar un comentario